Suspesa d’un fil...

Suspesa d’un fil llenyós, umbilical

branquell de flors del mes d’octubre passat,

t’observo de bon matí, cirera d’arboç,

rodejada de boira verda i pardals

que aguaiten famèlics la teva maduresa.

T’han arribat ulls amorosos avui i la veu

callada del meu pensament. És d’hora

encara per tornar a casa. Sense perdre’t,

miro l’horitzó com s’endinsa mar enllà,

pla, sense barques, amb núvols blancs

surant per la seva gropa,

m’atanso encara més a tu i et parlo

veu endins, com un xiuxiuejar a cau d’orella,

tímid, el sol ens fa de pare dolç i matiner.

Ara sento com l’aigua de la nit d’hivern s’esmuny

cel amunt i tu, vermella, t’emmiralles

encrespada al seu laberint brogent.

pc -11.12.02-Nadal 2002