Un mar de carícies esguardades...
Ara contemplo aquest el meu espai,
petit i encongit,
absent de tu.
Digue’m on és el teu alè
i la teva mirada i correré
d’immediat a retrobar-les.
Cordaré fort les meves sabates,
vestiré la roba lleugera de fer camí,
res no aturarà les meves passes
fins arribar a tu. En la trobada
la llum esclatarà de tendresa,
mentre la paraula es perdrà ofegada
en un mar de carícies esguardades.
PC per AR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada