Camèlies


T’espero allà,

quan el febrer s’assola

a la deriva de vents

d’un llarg hivern.

Trèmula i pensant,

tancada i verda...

Esperant el dia que et pintarà

vermella d’aquarel·la,

i la llum de la riba del matí

et tornarà volguda primavera.

PC a AR