Parlaré del verd dels teus camps,

del daurat horitzó dels teus capvespres,

del somriure fresc de la teva gent,

dels bous a l’herbei mullat per l’aigua,

del tòrrid sol dels teus dies,

de la polsina groga que mou la brisa,

de l’horta llaurada i farcida de garses,

de la arrissada calma que mou la vela,

del gran riu acaronant el lliscar de la barca.

Recordaré imatges de la teva història,

el teu cel ple d’estels i de la lluna absent.

Habitaràs en mi, incrustat a la meva ombra,

vent de foc, pregoner de la quietud eterna,

terra dels déus,

país del temps i la memòria.

Foto i poema PC

10.10.02