Estic pensant-te en el racó de sempre,
cercant els mots per l’aire que m’envies,
furgant per sota del subsòl granític
on passen muses per rierols d’argila.
La humitat se’n va i els lliris moren eixuts
per sota la finestra,
sona al fons el càntic arraulit del sol que cau.
I jo?, repasso mut els tons calents del llarg estiu
mirant amb ulls ferits la tarda trossejada.
Trec el teu somriure en el petit retrat
apaivagant els dies feixucs i plens de melangia.
Vull, ara, no adormir-me en el racó de sempre
per si de cas vinguessis a deshora...
Ara és la tarda i penso en tu.
PC

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada