Més enllà...

Més enllà de la quotidianitat,

més enllà de qualsevol despertar,

més enllà del pensament

i de la lírica expressada,

més enllà del sol de mitja tarda

i de la lluna misteriosa

més enllà del vent i de la pluja,

més enllà del mar i del seu horitzó,

més enllà de les muntanyes i el desert,

més enllà dels límits més llunyans,

darrera l’infinit més infinit,

més, molt més... estàs tu. Sempre.

12.11.02