ELS DOS PINS

Almenys cent anys junts,

vivint d'una mateixa rel, espargida,

agafats d'una ma llenyosa i ruda,

compartint la sàvia nua, junts

es tornen vells dos pins

a la vora d'un canyar.

Escuts del vent i del mal temps

ombra del sol en el camí

aixopluc d'amants i de drogats

que deambulen amb posat soliu.

Avui us hem tingut a prop

creuant furtives les mirades

a dalt el cel i a la terra la meva amada.

PC