diables

FOTOGRAFIA. PC

De sobte, la nit calmada s’omplia de música estrident que amb cadència palpitant feia vibrar tothom. Els diables, tapats i amb banyes prominents, aparegueren corrent i ballant al ritme dels tambors, alguns portaven estris on posaven els petards que omplien de guspires i trons tota la plaça, la llum es tornà vermella, la gent més atrevida es situava per dins d’aquell infern improvisat amuntegats al voltant dels diables portadors del foc. Portaven barrets de tota mena i vestits de cotó que els tapava tot de cap a peus. L’emoció els anava exaltant per moments. Sense respir, la música, els trons i les guspires, deixaren tothom exhaust. L’ambient s’omplí d’una forta olor a pólvora que a alguns enaltia i a altres, amb mocadors al nas, molestava. Des d’una de les terrasses, algú, s’encarregà de remullar la gent acalorada per la intensitat viscuda i per la nit xafogosa d’aquell agost festiu. Tothom acollí bé la idea. La càmera fotogràfica, estava ja a resguard sota la meva roba mullada.
PC