LLUNA PLENA

Tu, lluna plena, nua de temps, misteriosa,

il·luminada de llum courejada de sol,

reflexada de mars blaus i de sirenes,

d’onades amb crestes platejades per la teva mirada

que t’ajuden, en nit clares, a pentinar cometes.

Tu, lluna, que il·lumines la nit

amb tons romàntics,

que passeges sola el firmament,

que xucles llacs i mars com petons

de princesa enamorada.

Tu, que saps d’amors i que enamores

seràs com el nexe comú de tots dos en la distància.

Dóna a la meva estimada trossos del meu pensament,

dóna-li petons, de nit i alzina, com marees de sentiment

i, si us plau, digues que són meus...

PC