El temps no passa en va,

a poc a poc m’acosta al nostre espai

compartit, a la calidesa de la teva veu,

al nostre tic-tac comú, a la beguda

lleugera dels teus petons.

Recordes aquella nit en el verd senzill

de les moreres? Portaves la lluna amb tu.

A la fresca brisa repassaven junts

la nostra història, tenies càlida la mirada.

Avui ho penso i em cerca la tendresa.

Ara vull desitjar-te fortament, recorre

amb tu els camins que ens resten, fins arribar.

Cercar el temps plegats i deixar la memòria...

Ara sé que esperar no és agonia.

PC a AR