El sol és el nostre amic daurat i la lluna és la teva som tardana, el teu pensament nu i noctàmbul... ets tu la lluna dels meus somnis, la mar on rema el meu desig. Sempre estàs, riallera, preocupada, capficada, però sempre amable i amb la sensibilitat a punt. Ets bonica com un horitzó matiner, suau com la brisa verda dels camps, a vegades pintada de roselles roges que et donen un matís equilibrat i gens monòton. Caminaria sempre pels teus camins i grataria el teu cel per beure a poc a poc de la teva saviesa. Dibuixaria en la teva galta un somriure etern i ompliria de joia de colors la teva adorada ànima. Besaria els teus llavis al compàs del teu bategar que és el meu. T’estimo i penso en tu. PC