Fotografies PC

Fins i tot ara, quan ja no queda temps

per a la filantropia,

els dies menyspreen la memòria,

l'allargassen distrets

per la trena caduca de l'oblit

i desfan els colors de la via

futura, quasi etèria,

que encara has de bastir.

Fins i tot ara, quan ja no queda temps,

trobes el minut per repensar

l'ajut distant del ritme que t'empaita.

Gràcies a tot l'enyor que et deixa

pots desbravar la lluna

i el gest confús que fas mentre em llegeixes.



És de l’Helena Porteros