imatge.PC

No sé si, com tu dius, he begut sort d'un foc que m'invocares, pur.
Dolç crepitar de paraules llunyanes.
Refila un sol ocell, posat en l'únic arbre que tinc al meu davant, i és el més bell,
tan negre com el fil del crespó de la nit.
És l'únic arbre, i s'ha fet signe del que som:
homes sota lleis d'estrelles tapades.

VICTOR OBIOLS