Obríem camí...

Obríem camí plegats

sota el cel madur i eixut

de mitja tarda.

Tot es movia.

També la brisa duia bàlsams

als sentits quan creuaven suats

la serralada.

De quina contrada em parlaves

quan regiraves el calaix

on tens els mapes de sortides?

Sense saber-ho vam arribar

a la vora d’un llac on s’aplegaven

ocells cantelluts i granotes sorolloses,

horitzons calents amb sols

apaivagats per núvols de colors

i, a l’altre banda, la lluna sinuosa.

PC a AR- 11.04.01

Abans d’ahir, ahir i avui també et penso.

Abans d’ahir, ahir i avui també t’estimo.

Avui he fet per a tu un petit pensament. És teu.