M’agradaria....

M’agradaria espantar el desànim

i desterra’l més enllà dels confins de l’univers.

M’agradaria tenir la lluna

i el bosc de Conangles amb els seus rierols

per poder oferir-te’ls.

M’agradaria acollir-te tendrament entre el meus braços,

beure’m el teu alè,

dormitar al teu genoll

i despertar al sol dels teus dies.

M’agradaria caminar segur

al ritme dels teus batecs,

somniar-te,

vetllar les teves llunes com un llop en cel,

contemplar-te tots i cada un dels dies que em resten.

M’agradaria saber-te amb mi

i gaudir del pas del temps compartint-lo així.

M’agradaria construir un pont ferm

per on creuar les dificultats

i mirar el paisatge plujós

sense por de que engolís les avingudes.

M’agradaria saber-te amb mi...

Fotografia i poema PC