DIUEN

Diuen que l’ànima de les persones és plena de calaixos,petites estances de la vida.

A la meva llar, aquests, són amples, estrets, petits,endreçats, desordenats, entarenyinats per cabòires. La majoria d’ocasions inexistents, antics i novells, foscos i lluminosos, emboirats i amb dreceres, de colors i d’estacions, de sentiments i d’anhels, d’esperances i de temors, de projectes i d’acceptacions…

Em demanes un raconet, jo et reservo un calixet divers, diferent, amb noms i cognoms, any, mes, dia i hora, minuts i segons; entranyable, acollidor a estones, segons els estats del meu dia i del meridià on s’allotja la meva mirada, entranyable, confortable, ple de sentiments sincers, amb el caliu suficient per albergar il.lusions comunes i sentir-nos en companyia amb la delicadesa dels nostres mots.
.