S. Jordi 2000

Amorosida amb pluja, aquesta espera

és més acollidora.

Puc, si vols,

dir-te d’on ve la fina melodia

que travessa el poema i l’emplena

d’una amorosa i fúlgida tendresa.

La tarda és el pendent per on davalla

lentament el camí que hem fet plegats.

Tot és molt més senzill ara que em torno

a veure caminant pausadament

amunt i avall de la casa en silenci

com si no fos qui sóc.

Encara visc

l’entendriment de qualsevol troballa

com un infant, amb un impuls ingenu

i agosarat alhora.

La gran sínia

de l’enyor buida el pou on m’emmirallo

i, a poc a poc, la imatge es desdibuixa.

Ja no em sap greu de perdre’m, l’horitzó

prefigura aquell mar melangiós

que l’hivern fa més dòcil i que, avui,

amoroseix plàcidament la pluja.

Amorosida amb pluja: Miquel Martí i Pol

Era només per mi, sí, per mi.