Si te’n vas a cercar nous camins
i em penses, vull venir amb tu,
per la senda de l’ordi madur
vora la masia reposada
on la gent acumulava temps.
Amb tu, pleniluni blavós,
sol nu i vertical, demor
de vells asseguts a la plaça
sota l’arbre llaci i ressec.
Et voldria sencera i àgil,
retrobada de pobles passats,
al darrera de l’hàbit de veure,
de conèixer somnis robats
a les llunes d’agost.

PC
...............................................................