Prat de garbí,
cansat del tedi
d’un indret
amagat
al darrera d’una ermita
potser orfe de misses i diumenges,
cobert de blanques flors
i maleïdes herbes de pastura.
Et mossegues la llengua
quan el ramat trepitja
les aixelles de la teva terra,
fins i tot humida,
desprès el sol,
ara el tractor...
perquè et veig renéixer cada primavera?
Imatge i poema PC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada