(Poble mariner de la ria de Pontevedra).PC
Allà havia arribat
a la vora de l'aigua,
amb l'horitzó confós
per la boirina blanca,
l'aquarel·la mullada
pintava vaixells
pujats en el blau d'un mar
tacat per l'ocre d'un sol esdevingut.
Els mariners perduts en el palangre
i les seves cases ficades
des de sempre a la badia,
abraçades al mar,
abraçades del mar...
Al crit de gavines argentades
vaig marxar amb la memòria plena
i mancat de paraules.
P.C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada