Al llindar d’una llar nova...

Esperem de matinada cercant

la nova llum nascuda, observant

perfils de sàvia missatgera

al vorell d’un mar vestit

amb roba de diumenge.

Despertem perfilats pel contrast

d’un sol roig i prematur, barrejat

amb boirina suau d’incipient tardor.

Sí, gavina alada, llevadora dels meus dies,

amb mots fonyegats et dic que vull estar amb tu,

amb tu, amb tu i amb tu

abraonat d’un temps esquinç i desconfit...

Potser quan el sol surti de nou

i un ocell lliure i lleuger s'acosti,

amb l'inconfusible bategar d'ales i el seu bec tallant el vent,

seràs tu que tornes de la llarga transhumància…

Al llindar d’una llar nova, amb la vista a l'horitzó d'arribades,

et prepararé la teva pista d'aterratge.

PC a AR

05.10.99