Alosa de cants evocadors de nous dies i noves esperances ,acompanya’m en els moments de solitud ,en els moments d’absècies ,en els plors solitaris , en els goigs dels recors…… .

Jo rossinyol sense cant ,orfe i esmorteït pels silencis i les buidors .

Tu pensador del meus dies, somiador del meu futur, llum de les foscors més negres i de les insegures passes .

Com podria omplir-te dels meus sentiments? Com podria embriagar-te dels meus moments? Com podria acompanyar-te, ara i sempre?Té les meves mans, agafa-les, acarona-les, estima-les, escalfa-les, omple-les de la teva llar. Elles, plenes d’il.lusions adolescents, plenes d’amor; escalfades per la brisa de la tendra companyia. T’estimen.