Feia molt temps que estàvem lluny i al nostre pensament 

semblava no quedar cap resquícia de tot allò compartit. 

Fins i tot els mots que tant ens unien s’havien perdut,

 inútilment, a qualsevol paperera del temps. 

Avui, però, quelcom ha canviat, i la teva veu, nouvinguda, 

m’ha semblat d’una dolçor íntima i serena.

 Avui, per fi, hem volgut creuar el litoral 

escumós que sempre ens separa 

i han esclatat, sense esperar-los, els colors i les formes. 

M’ha semblat que el temps s’aturava per un moment

 i que la terra girava en sentit contrari... 

fins retrobar-nos. 

24-12-17