Tema: Cuida't molt.
Fecha: Sum, 6 jun 1999 18:36:34

Princesa,
És probable, A, que no rebis aquest  darrer escrit meu, és probable que ja hagis esborrat el teu correu, però crec que et dec una explicació i encara que només sigui per la meva tranquil·litat l'haig de fer.

Saps que t'he estimat de debò, que no em serà  fàcil oblidar-te, i és per aquest motiu que et vull escriure, jo A, sé esperar, si mai tens ganes de trobar-me, fes-ho, és probable que a les hores tot vagi més bé. Vull dir-te que no has estat una aventura, sinó una il·lusió, que no passarà, n'estic segur.

Perquè si t'estimo he donat aquest pas? No té sentir continuar sense un camí clar, no sabia ben bé  cap a on ens conduïa lo nostre. Els teus fills són més important per tu que altra cosa, és lògic i comprensible. Però jo intueixo que no ets prou valenta, que et falta coratge per enfrontar-te a una realistat que t'està ofegant, que et té anul·lada, tu ets molt més del que t'imagines, però ningú fins ara t'ho ha reconegut i tu necessites que t'ajudin, que t'empentin, que t'estimin. Crec também que la nostra situació, tal com era, ens acabaria fent mal, estàvem neguitosos, esperant escrits, trucades, trobades, la nostra ansietat tenia que ser passatgera, tu així ho deies i així l'hen volgut, no ens culpem de res, al contrari, hem obert els nostres sentiments, hem gaudit d'una curta però intensa història, mai no he estimat ningú com a tu. A, no t'enganyis, lluita per tot allò que creguis, no et conformis amb lo fàcil i sobretot cuida't molt.

Avui he anat al Montseny en moto, feia dos mesos que no l'agafava, un amic va cure i no caminarà mai més, la meva dona s'ha enfadat molt amb mi. Els boscos  de Santa Fe, amb els castanyers i els faigs estan divins, la boira estava present, he pres un cafè a Sant Marçal i he baixat pel coll de Rabel a Arbúcies (volia estar a la selva), després Hostalric i l'autopista, no he anat al nostre camí, no hagués pogut aguantar-ho. Tot plegat me ha servit per pensar en lo nostre, no ho sé si hem pres la millor decisió, sí  és la més dura.

No voldria fer-te mal A, és tot el contrari, que sàpigues que t'estimo, que deixo les portes obertes de bat a bat per tot allò que necessitis, sóc el teu amic. Et demano que no esborris, si encara no ho has fet, el teu correu, no et molestaré gaire. També si no necessites et puc enviar el nostre tècnic per solucionar el teu ordinador, que puguis acabar el curs, no és un complit.

Jo també em cuidaré molt.

Petons sincers.