Re. Diumenge
Sum, 30May

Estimada A,
Coincideixo amb tu en el balanç positiu de la setmana, la vàrem començar torçada però al final s'ha acabat adreçant. Saps que penso en tu princesa, que t'estimo, però al mateix temps et sento molt lluny, només els escrits calmen aquesta ansietat inacabable. Quantes vegades he pensat tenir-te a prop, sentir la teva respiració, el bategar del teu cor, sense paraules, aclucant els ulls, obrint-los, només per sentir que és veritat el que succeeix, jo A, somio amb aquestes coses, sento encara la humitat dels teus suaus llavis, recordo els teus petons amb una delicadesa extrema. Sento el teu cos apresant el meu, els teus pits suaus... el teu somriure. La teva presència en va fer trontollar com mai, no estava acostumat. Voldria acariciar-te i tenir-te suficient temps per demostrar-te la meva estimació, calmar aquest neguit que em deixa la boca  eixuta. Voldria consumar tot allò que un home i una dona han de consumar quan s'estimen, sentir cada mil·límetre de la teva pell, explorar cada un dels racons del teu cos, esperant ser correspost, sentint com et sents feliç i satisfeta. Sento que el desig en venç i no tinc altre  remei que la resignació més abnegada. No vull, A, cap més cosa que allò que tu vulguis, saps que sé com penses ara,(..) és la teva prioritat, ho sé i ho entenc.

Sí, A, el dia de tornada d'Hostalric vaig tornar per l'autopista de M, vaig tornar...

Bona nit estimada. tots els petons estimadors que vulguis, la meva producció ha fabricat tants per tu, que el no tenir-te ha creat sobre-estocs.