Tema:Preguntes i respostes
Mon, 10 May 1999

A: Oi que en directe perdo?
T: No, A, no perds. Estigues tranqil·la, estàs meravellosa. A mi m'agrades molt.
A: No sóc capaç de dir el que vull i sento. Em paralitzo. Sempre m'ha passat , millor callar que obrir la boca!!!!!!!!!!!!
T: Si que dius el que sents, i de paral i de paralitzar-te res, parles molt, casi no em deixes parlar a mi!!!
A: imagina't el directe directe, un desastre generalitzat!!!!!!!!!!!! Entens ara perquè no et vull veure't?
T:Ohh A, el directe directe, ummmmmm. Com ho somiï-ho. Pensa que és com la primera vegada que parlarem per telèfon (un desastre), després ens coneixem i tot es normalitza. Oi que sí?
A:Quantes coses que tens per oferir-me i que me les perdré!!!!!!!!!!
T: Veu A, si no ens veiem te les perdràs! Per tant, dedueix, ens hem de veure.
A: Ho intueixo. Però també vull trobar la part fosca, perquè coneixent la claror i la foscor tens la dimensió real de les coses.
T: D'intuïció en tens molta, moltíssima, no t'enganya ningú, ets una bruixa avançada. És veritat A, no podem estar amagats perquè ens acabaríem fent mal, ens hem de conèixer i ja decidirem. Això sí passi el que passi sempre tindràs un racó al meu cor.
A: M'escriuràs avui?
T: Ja ho faig.
A: Sento que t'estimo.
T:A, com m'agrada quan em dius aquestes  coses! No és bonic tot això?
jo també t'estimo.