Els pollancres reneixen cada primavera,
les fulles que van perdre a la tardor
els alimenta a l'hivern,
la pluja i el temps crearan
l'adob suficient per fer-los reeixir
de la seva letargia.
Nosaltres són fulles... i pluja
i terra i sol... i vida.
Podríem reeixir del llarg hivern.
Només caldria un petit tractament
contra les malalties engendrades
que ens immunitzés dels cucs minadors.
Et convido a una nova primavera
al pla dels pollancres.
PC
La primavera té el seu propi temps cronològic. Es manifesta espontàniament, ningú la pot pertorbar en el seu despertar.
AR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada