IMATGE PC

Esperits diürns, eleveu-me,

transporteu-me en catifa enamorada,

deixeu-me lliurar amb correu urgent

els meus petons...

Deixeu-me retrobar els seus llavis,

deixeu-me reposar el meu bes de vellut

en els del meu estimat,

llavis terços i forts, però delicats.

Ells, amb vida pròpia, ens abandonen.

Ells, mestres experts, saben el com i el què,

nosaltres, indefensos enamorats,

apressen llurs sensacions, les gaudim...

Quan lluny, en la distància, la seva absència

ens sigui feixuga, quan no ens abracin,

quan no es retrobin, pensar-los,

esdevindrà un plaer interminable.

A.R.