Res torna el seu punt d’origen,
tot pren una fesomia diferent,
res és el mateix perquè tot canvia a cada moment,
les voluntats individuals esdevenen actituds col·lectives
ja no caminaré al teu costat, diluiré en el no res les esperances,
vull expulsar-te del meu costat per sempre, t’enterro en l’oblit
t’ofego en el meu cor, vull viure sense tu per sempre més. (11-4-02)
Caliu d'un temps
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada