No sé què vols,

no sé d’on ve el teu crit

ni sé com se’n va al teu horitzó.

No sé per on creuarà el teu vol

ni sé si és teu aquest batec de les ales.

No sé què il·lumina el teu sol,

ni si surt o no la teva lluna.

No sé de quina ratxa bufarà el teu vent

ni sé si la teva pluja em sorprendrà a deshora.

De cop no sé res de tu.

Sols sé que espero en silenci l’esdevenir

d’un temps concret ...

i que miro d’entendre’t.

Mirar d’entendre’t: Esperar noticies amb anhel.

PC

(el meu carinyo estava enfadat, però fins i tot enfadat li sortia la poesia)
T'he estimat tant.Encara estimo tot allò tan imens que em vas regalar. Aquesta estimació és meva con el meu bateig o la meva respiració.