Ara no és demà
però el meu dins em diu
que, com avui, pensaré en tu.
Que quan vingui l’hivern
també voldré estimar-te
i que a l’estiu vinent,
a l’aixopluc d’aquesta solitud que em queda,
t’enviaré petons embolicats
en el “e-mail”, perquè també voldré estimar-te.
Rellegiré les teves cartes
i miraré la imatge teva del somriure dolç,
gaudiré del moment
i trauré, una a una, les espines
dels pensaments dissoluts.
No voldria creuar aquest oceà sense tu.
pc a ar - 05.10.2000
Bona nit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada