Mira’m lluna daurada

amb ulls de zèfir blau

i deixa que es gronxi al vent

la teva cabellera de lli.

Frega els pits pel firmament

i el ventre per la ratlla de l’aigua...

Corre a creuar l’altre extrem, a poc a poc.

Saps que el mar t’espera

eternament confós a l’horitzó blau?...

i que hi ha barques nues remant en la nit

pels camins teixits per la teva llum?...

Ves, vesteix-te de vellut, afina la teva veu

i xiuxiueja’m a cau d’orella

aquell silenci mullat de les nits de rosada.

21.06.00 - PC