El meu dia, com vos sabeu, estima al seu dia. Sempre serà així. El meu dia s’ha tornat gris i la seva llum tènue, el sol ja no surt al seu horitzó. Tant li fa el dia com la nit, tot li és pla i monòton sense el seu dia. Les pupil·les del meu dia ja no distingeixen colors ni moviments i recorda al seu dia en cada un dels segons que passen, el meu dia els va sumant com lloses que l’apressen el pit i el deixen sense oxigen. El silenci més profund envolta al meu dia com una cuirassa ofegadora. Però el meu dia tracta d’entendre-ho tot i lluita per poder creuar aquesta vall fosca i pujar al cim més alt per, de nou, orientar-se i agafar el camí de retorn a la llum.

TENN